dilluns, 28 de gener de 2008

Què sap fer un biòleg molecular?

Si nois, arriba un moment a la vida en que un biòleg molecular es pregunta: què sé fer? L'altre dia parlava amb en GG que aquest pot ser un any crucial en les nostres vides. Es preparen molts canvis, i hauríem de fer que no ens agafessin desprevinguts. Els primers, jo ja els tinc a sobre. He de trobar feina perquè se m'acaba la beca, i no em puc quedar amb una mà davant i l'altra darrere, un biòleg molecular, encara que sembli que no, també té les seves despeses.

He començat a moure el tema de fer-me un currículum decent, i què voleu que us digui, no em sembla fàcil. Què he fet, i sobretot, què sé fer? Com ho expliques? Com demostres que ho saps? Potser és perquè mai he hagut d'enfrontar-me a la recerca de cap feina d'aquesta manera, però no estic tranquil, i em sembla que el que diu la meva fulla de servei no dóna per gaire. Com m'han d'agafar? No ho sé. Per no parlar d'una futurible entrevista de feina, aquí si que no sabré ni com posar-me...

Bé, a alguns dels que escriviu per aquí ja us tinc mobilitzats per anar-me passant ofertes que us arribin. No sé ben bé el que busco, ni si busco ja una feina en la que m'hi hagi de quedar un temps. Potser m'aniria bé alguna cosa per sortir del pas, mentre assoleixo el grau de doctor, i després començar-me a moure amb aquesta credencial. Això si, després d'això, les preguntes canvien. Ja no preguntaré què sap fer un biòleg molecular. Preguntaré: Què sap fer un doctor en biologia molecular?

dimarts, 22 de gener de 2008

La tecnologia del poble

Sovint penso que l'època que ens ha tocat viure és una merda, que la tecnologia cada cop ens fa ser més robots i que només ens movem pel capital.

L'altre dia em vaig sorprendre veient l'altre cara de la moneda. La nostra època és una de les més guapes que ens podria tocar viure. Moltes vegades havia tingut aquesta sensació, pensant que anys enrere jo no hagués pogut ni estudiar ni viatjar, ni tansols votar. Però aquesta vegada va ser diferent, vaig pensar precisament en el que sempre crec que ens atrapa: la tecnologia. Us adoneu del privilegi que tenim? No només de ser testimonis de la gran evolució tecnològica, sinó que la tenim a les nostres mans! I no em refereixo a la recerca en biologia molecular (que també), sinó a la tecnologia domèstica.

Fa temps, si tenies la sort de poder viatjar i volies escoltar música durant el viatge, o t'enduies una orquestra, o res. Els walkman ja van ser una revolució, però és que els reproductors d'mp3 són una passada! I què me'n dieu del bluetooth? Avui qui més qui menys té un mòbil amb bluetooth, i això és el que impressiona, que pràcticament tothom té algun trastet de tecnologia punta a casa.

És un fet que les coses ara avancen molt ràpidament, i és una sort per nosaltres haver arribat just per veure el naixement de tot això. Una de les coses bones de la nostra època és que tinguem accés a la tecnologia, és bastant just, no creieu?

dijous, 17 de gener de 2008

On són les gambes de Palamós?

Finalment s'ha descobert la resposta a l'enigma: Extret del diari Avui.


Experts de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) han resolt un dels grans enigmes de la Costa Brava: la desaparició cíclica de les gambes. No és cap poca-soltada, com saben molt bé els pescadors de Palamós.

L'equip liderat per Joan B.Company ha estudiat la dinàmica submarina i la relació amb la pesca d'espècies com la gamba vermella (Aristeus antennatus) fins a arribar a la conclusió que el secret està en les cascades submarines que s'activen durant els hiverns especialment freds, segons explica avui en un article a la revista científica PLoS One.


Les principals poblacions de gambes són habitualment en els canons o grans depressions submarines situades davant la costa de Palamós i Blanes (i en menor mesura a Roses i Arenys de Mar). "En hiverns molt freds, com el 2005, l'aigua es refreda i es fa més densa, fins al punt que es produeix una veritable caiguda de grans masses aigua -que són a prop de la costa- a través dels canons submarins fins a zones molt més fondes", ha explicat Joan B.Company. Aquest violent moviment d'aigua erosiona el fons marí i desplaça els sediments i espècies com les gambes.



Us convido a clicar el link que dona acces a l'article!
Digueu-me que esta fent molt de fred, que sino em quedare sense gambes!!!

diumenge, 13 de gener de 2008

Novetats VIH

Fa un temps vaig assistir amb en GG a un simposi sobre VIH que organitzen la gent d'allà on ell treballa, i on jo faig incursions sovint. Era una trobada amistosa on alguns cracks de nivell mundial venien a exposar les seves darreres troballes, i també a ensenyar cap a on s'encaminaven les seves investigacions. Per mi, que normalment no estic al cas de les novetats al respecte del virus, va ser molt enriquidor i instructiu. Vaig dir que faria algun post sobre alguna de les xerrades, però després ho vaig deixar estar. Avui m'he llevat amb ganes de fer-ho, i aquí estic.

Més que explicar alguna de les xerrades, prefereixo explicar una mica les coses que es van dir, perquè així quedi una idea més general del que s'està fent, i no cal entrar en detalls. Es va fer una aproximació farmacològica. Si bé tradicionalment els fàrmacs miraven d'inhibir la retrotranscriptasa del virus com a punt important del seu cicle vital, en l'actualitat es treballa amb inhibidors de la protesa i inhibidors de l'entrada. El problema dels fàrmacs, però, és que el virus té una taxa de mutació molt alta, i amb un nombre de generacions desacostumadament baix, apareixen mutants resistents al fàrmac que sigui. Per això des de fa força anys es tracta els pacients amb cocktails de fàrmacs, que permeten atacar un espectre més gran de variants víriques. Un nou fàrmac que està en fase clínica i es pretén introduir als cocktails és el raltegravir, un inhibidor de la integrasa. El maraviroc és un inhibidor de l'entrada, un antagonista de CCR5, el receptor del virus. D'aquests ja se n'ha testat la seva utilitat, però també s'han detectat mutants resistents. Les noves drogues que es proven són darunavir, amprenavir i tipranavir.

Em van impactar força uns estudis que es fan basats en la genètica de l'hoste, és a dir, la nostra. Es busquen nous gens del nostre organisme que tinguin relació amb el virus. Per exemple, i sense entrar en detalls, s'ha detectat que en persones molt resistents hi ha gens que s'expressen més. Si es fa un bon genotipat, és probable que apareguin gens que donin pistes de com minimitzar l'acció del virus. Per altra banda, també s'estudien altres organismes, com alguns primats, ja que s'intenta veure com han coevolucionat els virus i les espècies. Fa mil·lenis que estem en contacte amb retrovirus, de fet, el nostre genoma n'és ple, ja que aquests es poden integrar i quedar-se allà i ser transmesos a la descendència. La informació que se n'obtingui també pot ser de gran interès.

També s'està treballant amb vacunes terapèutiques, i per això es fan servir vectors canarypox, un virus de canari que pot infectar cèl·lules humanes però no replicar-se, i per tant, actua com un virus atenuat. Sobre això no vaig prendre tantes notes, em vaig distreure, o potser no s'entenia tant l'anglès del ponent.

Finalment, es va parlar de l'erradicació total del virus. Un plat fort, és clar. El ponent defensava aquesta idea ja que segons ell hi ha reservoris de virus que els fàrmacs no ataquen, com per exemple, el que es troba en macròfags, o els episomes que forma el virus i que es queden dins de les cèl·lules sense integrar-se al genoma d'aquestes. Les teràpies farmacològiques funcionen, disminueixen molt la càrrega viral, però si es deixen de seguir, la càrrega rebota. Es tractaria d'atacar també aquests reservoris que són els causants d'aquest rebot. A més, ja se sap que aquest virus afecta la immunitat de l'organisme per diferents vies, i es tracta també de reactivar-la perquè faci la funció que se li pressuposa.

Bé, això és una mica tot amb el que em vaig quedar. Espero que no s'us hagi fet gaire pesat, a mi em va semblar molt interessant. La sida no és cap broma. Està bé saber que s'està treballant intensament per guanyar la partida a la malaltia, i que dia rere dia en sabem més. Jo també aporto el meu humil granet de sorra a aquesta investigació, però no a aquests nivells, és clar.


dijous, 10 de gener de 2008

PCR Song

Hola fosfatidilinositols i altri gent!!

Avui una colega d'aquí el lab ens ha enviat un link bastant impressionant de com el fenol-cloroform, el bromur d'etidi, o el que sigui que corri en un laboratori, pot provocar fenòmens tan paranormals i freaks com els que veureu en el següent video (del qual després adjunto la lletra, no té pèrdua!!):


video

The PCR Song

There was a time when to amplify DNA,
You had to grow tons and tons of tiny cells.
Then along came a guy named Dr. Kary Mullis,
Said you can amplify in vitro just as well.
Just mix your template with a buffer and some primers,
Nucleotides and polymerases, too.
Denaturing, annealing, and extending.
Well it’s amazing what heating and cooling and heating will do.
PCR, when you need to detect mutations.
PCR, when you need to recombine.
PCR, when you need to find out who the daddy is.
PCR, when you need to solve a crime.
(repeat chorus)

divendres, 4 de gener de 2008

L'Hivern... Si voleu.


Hem fet tard per a la decoració nadalenca, però l'hivern encara continua i no pot ser que el nostre bloc no hagi notat la fi de la tardor. Sé que el disseny és molt gèlid i que la imatge no és per tirar cohets, però us encoratjo a que ho milloreu.

Si voleu idees, he estat a punt de posar aquesta imatge d'un pobre gos que no sap si immutar-se o fer veure que no està passant res...

Salut!