dimecres, 11 de juny del 2008

Amistat 2

És bo tenir algú que t'aculli a Barcelona quan tens el típic sopar entre setmana (si fós el cap de setmana, podries agafar el primer tren del matí cap a casa) . Encara és millor que la persona que t'acull no t'hagi de deixar les claus, perquè les dus al bolso sempre; i que no hagis de dur raspall de dents perquè en tens un allà amb el teu nom; i supera totes les expectatives quan et lleves i et trobes cafè i una nota diguent: "Bon dia! tens el tupper a la nevera".


PD: vale... fa temps que no agafo el primer tren, però és perquè recentment no s'ha donat el cas!

2 comentaris:

  1. Homeeeeee, és que ens ho posen difícil! A casa hi teniu algunes d'aquestes facilitats, però no podem competir de cap manera. I les claus no te les dono!

    ResponElimina
  2. mmm...on dius que vas a dormir? que puc venir? dormir...menjar...cafè...jajaja jo tampoc em resistiria!

    De tota manera, crec que no només tens 'algú' que t'aculli.

    :)

    ResponElimina