Joan Oller ho va dir molt bé en el programa "El Cafè de la República":
"Mon pare m'ho deia sovint: no et faci mandra anar al diccionari. Hi busco avui la paraula amistat, el significat de la qual creia conèixer perquè procuro practicar-la cada dia. Amistat per a mi vol dir acompanyar, trucar quan no hi ha res a dir, simplement per sentir el pler d'una veu que s'assembla molt a la nostra. I també vol dir arribar a casa d'ells i saber on són els cobert Conèixer el nom dels seus pares i germans i haver-nos retratat junts molts cops amb somriures diferents. Amic vol dir mirar-se al mirall i no estar sol, poder confiar el pitjor de nosaltres i que no ens estimin menys. Saber que on acaba la nostra memòria comencen els seus records, i veure en les arrugues dels altres el pas suau del temps comú. Tenir un amic és tenir un mestre sempre a mà."
Brillant!
ResponEliminaM'agraden especialment els petits detalls tipus "saber on son els coberts" o "haver-nos retratat molts cops amb somriures diferents".
Estic content de complir la majoria d'aquestes coses amb la majoria de vosaltres.
Una abraçada...
després d'aquestes paraules tan maques només em queda dir: gràcies per ahir!!
ResponEliminapetonets...
Tant sols amb la frase: 'on acaba la nostra memòria comencen els seus records', ja en tinc prou per saber que aquest escrit té una part de nosaltres, que descriu perfectament una petita part del que és l'amistat veritable. La gràcia és que les coses que destaca potser no les havíem pensat abans, però en llegir-les assentim instintivament amb el cap, oi?
ResponElimina