dimecres, 26 de març del 2008

New Orleans no ha tingut mai glamour

La música era molt present en aquella ciutat. El barri d’Storyville era ple locals de ball i diversió i es feien festes cada cap de setmana al “Congo Square”. Pels actes socials com el Mardi Gras, s’organitzaven desfilades al carrer en les que participaven moltes bandes de la ciutat. Als vaixells que navegaven pel Mississipi no hi faltava mai una petita banda i fins i tot els enterraments tenien música! La banda acompanyava el fèretre fins al cementiri tocant música lenta i trista i, després d’enterrar-lo, tornava a la ciutat tocant músiques més alegres i festives. Les dues comunitats negres (els “americans”, provinents de l’Àfrica i els “creole”, descendents de la barreja franco-colonial) la tocaven, i era considerada vulgar, un signe de decadència. New Orleans no ha tingut mai glamour.

Més tard, en el temps de la llei seca, quan els locals eren antres il·legals, era aquesta la música que sonava a Chicago. Després va començar a sonar a la ràdio (la ràdio! Quin gran invent del segle XX!) i va arribar al Vell Continent, també “gràcies” a la Primera Guerra Mundial.

Cada any Tarragona, ciutat portuària, s’omple d’aquesta música. Us aconsello que l’any vinent no falteu a la cita.



2 comentaris:

  1. New Orleans sempre s'ha lligat a la música, però també als problemes racials i a la decadència, com tu dius. Personalment, no és un tipus de música que m'agradi, però si s'ha d'anar a Tarragona a fer mal, s'hi va, eh?

    ResponElimina
  2. Sí, Xexu. El més curiós del cas és que ara el Jazz es vincula amb la sofisticació, tinguent el seu origen en una ciutat com New Orleans.

    ResponElimina