dilluns, 31 de març del 2008

AF al Liceu

He de dir abans de res que jo estava en desacord amb anar a un concert d'Antònia Font al Liceu. El nou disc no aporta massa cosa, i coincidim amb que ens agraden les cançons tal com estaven. A més, un lloc, per espectacular que sigui, on cal arreglar-se, comportar-se, estar assegut i qui sap si ni tant sols cantar? No home, això no és ni un concert ni és res. Per no parlar del preu... Però bé, finalment, amb no poques amenaces darrere, vaig accedir a anar-hi, ja que em va pesar que em diguessin que si no hi anava me'n penediria, que una cosa així no es veu cada dia.

Així que cap al Liceu falta gent, i per començar, d'arreglats res de res, ni nosaltres, ni ningú del nombrós públic que hi havia. El concert ha començat un xic tard, però res greu. Molts músics sobre l'escenari, i el grup que ha entrat entre els tímids i formals aplaudiments del respectable. Han començat amb Tots els mecanismes per seguir amb Tokio m'és igual, i així continuar amb el mateix ordre que té el disc. No pintava bé la cosa, ja que ells estaven asseguts, i el públic tot just si aplaudia en acabar cada tema. Però a la quarta cançó, Alegria, el concert ha canviat de rumb.

El local impressiona, sí, i tan impressionats estàvem nosaltres com el grup, que semblava que no arrencaven. Però amb alegria uns desaprensius han començat a picar de mans durant la cançó, i és que no es pot sentir Alegria i no fer res al respecte! Els desaprensius érem nosaltres, per què negar-ho. Ens hem dit: 'si comencem a picar de mans, la gent ens seguirà'. Ben cert, això és el que ha passat. Primer, tímidament, però cada cop nosaltres anàvem perdent més la vergonya, i la resta de gent també. Però no ha estat fins a Astronauta Rimador que el grup s'ha decidit a fer un cop de cap. En Pau, fins llavors assegut, no ho ha pogut aguantar més i ha començat a cantar la cançó com si estigués a qualsevol descampat de barraques, i aquí les coses ja han canviat del tot, i el públic ha començat a entregar-se. Cantàvem, ens aixecàvem i ens anàvem animant cada cop més. Allò ja tenia més cara de concert d'Antònia Font.

Després de Batiscafo, el grup ha marxat i ha deixat l'orquestra tocant Vehicle Lunar. Es preveien bisos, però què, si ja no els quedava repertori orquestrat? Han sortit sols, l'orquestra ha marxat, i això ha fet que ens emocionéssim encara més. I no era per menys, no. Darrera una revista, pam, la primera (i en Pau ha llançat les pilotetes al públic!!). Love Song, i tots amb cara de tontets. Saltàvem, ballàvem, cantàvem a ple pulmó... allò ja era AF en tota regla, no hi faltava res i s'estava convertint en un concert per recordar sempre. Llavors una noia de davant nostre ha cridat Focs artificials tant fort que ho ha sentit tot el Liceu, i diria que fins i tot han contestat ells que no. Tímidament, en Gerhart ha mencionat Milers d'habitants, i contra tot pronòstic (no l'havíem sentit mai en concert), va i la canten. Apoteòsic. Només per la cara que se li ha quedat al Gerhart ja ha valgut la pena. No pensaven així la resta d'assistents, ja que han anat seient progressivament (a aquelles alçades tothom era dret i fent l'animal), i pocs se la sabien.

Ja era per estar content, però n'hi ha hagut més. Estava tothom tan entregat que no hi havia manera de plegar. Ha tornat l'orquestra, i vinga, repetim Alegria, Wa yeah!, i per acabar-ho d'adobar, i perquè seguíem demanant més, Astronauta Rimador. I és que m'he emocionat tant que ja no sé si me'n deixo alguna. Un bis llarguíssim, dues hores llargues de concert, el públic entregadíssim, actuant al Liceu com si fos un escenari qualsevol quan han aconseguit perdre-li la por, si fins i tot l'orquestra participava de la festa col·lectiva, ballant asseguts i voleiant els instruments. Bon rotllo a l'escenari, connexió amb els assistents... segueixo? Es pot demanar més? Penso que no. Avui fins i tot nosaltres érem tots els habituals, i algú més. Aquest concert valia el preu que hem pagat, creieu-me.


Com ha dit en Gerhart, el Liceu ha resistit dos incendis, un atemptat, i un concert d'Antònia Font. Si encara està en peus, no hi ha qui pugui amb ell. Proposo fer unes samarretes amb el lema 'Jo he botat al Liceu'. Si m'ho diuen abans, no m'ho crec. M'alegro moltíssim d'haver-me equivocat.

17 comentaris:

  1. Ei, desaprensius! Jo també hi era! Així que vosaltres sou els culpables que tothom segués a mitja cançó en un moment de pujadot... De fet, va quedar clar que no els cal una orquestra darrera per tocar al Liceu, quan eren ells cinc sols la cosa ja tenia personalitat pròpia i els de darrera eren l'adorno.

    Bé, la imatge de tota la platea botant vista des del 2n pis no té preu, si ho sé porto la càmera per gravar-ho...

    Enhorabona per viure aquest moment, quan siguem avis els ho podrem explicar als nostres néts!!

    ResponElimina
  2. Genial, em sembla genial tot! El concert inoblidable d'ahir, i la gran crònica (a més de ser super matinera) Xexu! És veritat que es va començar fred, fins i tot més del que m'esperava, però tots es motors es van anar escalfant, i vinga festival en ple Liceu!! No sé que més dir, només un darrer calificatiu: Brutaaal!!

    P.D. M'apunto a lo de la samarreta!!

    ResponElimina
  3. ostres!! el concert va ser com el primer petó: inolvidable.

    Crónica molt acurada i real, graciis xexu!!

    ah, i un aplaudiment per la New Royal 4 quesos Philarmonica Orquestra i un altre també pels acompanyants!

    i jo també m'apunto a lo de la samarreta

    raquel

    ResponElimina
  4. Crec que tots els que hi erem vàrem flipar. Va ser genial. Tots drets, cantant i aplaudint com a bojos al Líceu. Va ser total.

    Pel tema de la samarreta jo també m'hi apunto. Jo em dedico a la serigrafia com a hobby, i no m'importaria fer-les. Au idò

    ResponElimina
  5. Brutal!

    Sabeu de sobres que sóc una mica viejuno i que no em caldria cantar i botar per passar-m'ho bé veient tocar una orquestra (o orquestrilla, en aquest cas...). També sabeu que el "coser i cantar" no ha estat mai sant de la meva devoció. Però allò d'ahir trigaré temps a digerir-ho.

    Musicalment molt millor que el CD (més connexió entre ells i la orquestra, menys timidesa de la New Royal 4 quesos Philarmonica...). I què us puc dir de l'adrenalina? Pujadot (que diu en Martí) rere pujadot. I per acabar-ho d'adobar: "Milers d'habitants" interpretada davant de milers de fans ocupant els cinc pisos del Liceu... Em sembla que encara em tremolen les cames...

    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Brutaaaaaal! doncs sí, la nit d'ahir hauria d'haver estat primera plana als diaris. El feeling que hi va haver va ser molt gran, cosa difícil tenint en compte les magnituds de l'escenari (tant físiques com psicològiques...).

    M'agradaria poder rebobinar fins just abans del primer astronauta rimador i que algú (algun esperit d'aquests del liceu, vull dir) em digués a cau d'orella "aquest serà un moment històric".

    El tema de la samarreta queda en peu. XeXu a tu, que fas tan bones cròniques, te'n faig responsable. Ja ens mantindràs informats...

    Sinblanca... el teu comentari té alguna cosa a veure amb el post? No li acabo de trobar la relació...

    GALÀPODS, NENÚFARS, PRINCESES, OH YEAH!!

    ResponElimina
  7. Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Computador, I hope you enjoy. The address is http://computador-brasil.blogspot.com. A hug.

    ResponElimina
  8. M'ha posat la pell de gallina la teva crònica, xexu!! M'encanta, ho has explicat tal i com jo també ho vaig viure.

    Vull una de les samarretes que proposes, sí! I una altra on el lema sigui "Jo he cridat me sua soberanament sa polla al Liceu" XD

    Quánta energia positiva concentrada en un mateix recinte.

    Petonets!!!

    ResponElimina
  9. Oh oooh! M'ha agradat molt aquesta de la PetitaCriatura: Jo també he cridat me sua soberanament sa polla al Liceu!!!

    Que puc dir que no s'hagi dit ja??

    Va ser genial, no tinc paraules. I la companyia immillorable.

    ResponElimina
  10. a veure que vos sembla el disseny d'aquesta camiseta. http://vol-ib1733.freehostia.com/2008/04/01/antonia-font-al-liceu-camiseta/ S'admeten suggeriments. Millor dir, els necessit

    ResponElimina
  11. mira que m'has fet una ràbia i una enveja... de les sanes eh! però ràbia i enveja en el fons... bé ens haurem de conformar amb el post, la sensació, la passió que hi poses i esperar que TV3 hi fos i algun dia el passin.

    ResponElimina
  12. Nous dissenys de les camisetes
    http://vol-ib1733.freehostia.com/

    ResponElimina
  13. Nous dissenys, Ara els definitius, Votau

    ResponElimina
  14. Ja tenc la meva camiseta :)))))

    ResponElimina
  15. Ei...desconeixia aquest blog i aquest post m'ha fet molta ràbia!

    ..un que no va trobar entrades!

    ResponElimina