divendres, 15 de febrer del 2008

De llambordes i sorres de platja

Tinc el privilegi d'escriure el primer post del segon any, considerant el d'en Xexu com el punt d'inflexió o post zero.


L'últim post del perdedor m'ha fet recordar una conversa que vaig tenir amb el meu fisioterapeuta. Aquest bon home, a banda de ser un gran professional, ha viscut molt i, com totes les persones que han viscut molt, té tendència a explicar batalletes. Un dia, després d'explicar-me com havia llençat llambordes als grisos davant de l'Hospital Clínic, li vaig preguntar

- I què, hi havia sorra de platja a sota?

Davant la meva sorpresa va contestar

- És clar, nena, sempre hi ha sorra de platja sota les llambordes

Hòstia! m'he topat amb un idealista! però va continuar...

- Les llambordes es posen a sobre d'una capa fina de sorra, que en una ciutat com Barcelona, es treu de la platja...

Va continuar fins que va haver-me explicat, amb els coneixements dignes d'un paleta, tots i cadascun dels passos que se segueixen per col·locar les llambordes. Em va deixar tan frapada, que no vaig saber com reaccionar. Encara avui no sé si ens vam entendre, o no. El que sí que sé, és que aquesta consigna té un sentit més profund del que jo li donava en un principi.

No puc acabar un post que parla de llambordes sense recordar uns versos d'en Serrat:

I és que quan passa pel meu carrer

fins el geranis li cluquen l'ull.

L'aire es fa tebi amb el seu alè

i les llambordes miren amuntsa pell morena.

Quan passa Helena.


Quan ella mira saps que la font

quan ella vol, la dóna.

Quan ella plora, saps què és el dol.

Quan ella calla, tot jo tremolo.

Quan ella estima, l'amor pren vol...

I entre teulades es gronxa el sol

i els passarells dels fils de la llum

miren gelosos com riu i es mou.

Color d'espera llarga i perfum de lluna plena

la meva Helena.

3 comentaris:

  1. Encantadora Txari, el meu últim post també em va provocar vàries discussions i una reflexió (és hu que té, primer parlo i després reflexiono) sobre el tema, que segur que portaran nous posts. Així per fer boca, crec que l'idealista de debò sabia que no hi havia platja, però aixecava les llambordes. I sabia també que utilitzarien les llambordes per apedregar-lo a ell, per haver pronosticat que no hi havia platja.

    Joder, vaia bucle!

    Abraçada

    ResponElimina
  2. A mi m'heu de perdonar però no entenc això de la sorra sota les llambordes, sóc molt inculte i tot hi haver-ho sentit, no sóc tan idealista com per saber a què es refereix. Només m'ha fet pensat en aquella cançó del Serrano que tenim a mitges, Txaro.

    ResponElimina
  3. Perdi, espero aquests posts, amb bucles inclosos, d'aquells que et lien, et mengen el coco i total véns a dir el mateix que al principi.

    Xexu, que no hi he pensat, en en Serrano! Craso error per part meva! Queda lejos aquel mayo... Un dia t'explico què vol dir tot això.

    NdA: no sé perquè collons no es manté el format que he posat al post! hi havia algunes cursives, i la lletra de la cançó estava centrada...

    ResponElimina