diumenge, 13 de gener del 2008

Novetats VIH

Fa un temps vaig assistir amb en GG a un simposi sobre VIH que organitzen la gent d'allà on ell treballa, i on jo faig incursions sovint. Era una trobada amistosa on alguns cracks de nivell mundial venien a exposar les seves darreres troballes, i també a ensenyar cap a on s'encaminaven les seves investigacions. Per mi, que normalment no estic al cas de les novetats al respecte del virus, va ser molt enriquidor i instructiu. Vaig dir que faria algun post sobre alguna de les xerrades, però després ho vaig deixar estar. Avui m'he llevat amb ganes de fer-ho, i aquí estic.

Més que explicar alguna de les xerrades, prefereixo explicar una mica les coses que es van dir, perquè així quedi una idea més general del que s'està fent, i no cal entrar en detalls. Es va fer una aproximació farmacològica. Si bé tradicionalment els fàrmacs miraven d'inhibir la retrotranscriptasa del virus com a punt important del seu cicle vital, en l'actualitat es treballa amb inhibidors de la protesa i inhibidors de l'entrada. El problema dels fàrmacs, però, és que el virus té una taxa de mutació molt alta, i amb un nombre de generacions desacostumadament baix, apareixen mutants resistents al fàrmac que sigui. Per això des de fa força anys es tracta els pacients amb cocktails de fàrmacs, que permeten atacar un espectre més gran de variants víriques. Un nou fàrmac que està en fase clínica i es pretén introduir als cocktails és el raltegravir, un inhibidor de la integrasa. El maraviroc és un inhibidor de l'entrada, un antagonista de CCR5, el receptor del virus. D'aquests ja se n'ha testat la seva utilitat, però també s'han detectat mutants resistents. Les noves drogues que es proven són darunavir, amprenavir i tipranavir.

Em van impactar força uns estudis que es fan basats en la genètica de l'hoste, és a dir, la nostra. Es busquen nous gens del nostre organisme que tinguin relació amb el virus. Per exemple, i sense entrar en detalls, s'ha detectat que en persones molt resistents hi ha gens que s'expressen més. Si es fa un bon genotipat, és probable que apareguin gens que donin pistes de com minimitzar l'acció del virus. Per altra banda, també s'estudien altres organismes, com alguns primats, ja que s'intenta veure com han coevolucionat els virus i les espècies. Fa mil·lenis que estem en contacte amb retrovirus, de fet, el nostre genoma n'és ple, ja que aquests es poden integrar i quedar-se allà i ser transmesos a la descendència. La informació que se n'obtingui també pot ser de gran interès.

També s'està treballant amb vacunes terapèutiques, i per això es fan servir vectors canarypox, un virus de canari que pot infectar cèl·lules humanes però no replicar-se, i per tant, actua com un virus atenuat. Sobre això no vaig prendre tantes notes, em vaig distreure, o potser no s'entenia tant l'anglès del ponent.

Finalment, es va parlar de l'erradicació total del virus. Un plat fort, és clar. El ponent defensava aquesta idea ja que segons ell hi ha reservoris de virus que els fàrmacs no ataquen, com per exemple, el que es troba en macròfags, o els episomes que forma el virus i que es queden dins de les cèl·lules sense integrar-se al genoma d'aquestes. Les teràpies farmacològiques funcionen, disminueixen molt la càrrega viral, però si es deixen de seguir, la càrrega rebota. Es tractaria d'atacar també aquests reservoris que són els causants d'aquest rebot. A més, ja se sap que aquest virus afecta la immunitat de l'organisme per diferents vies, i es tracta també de reactivar-la perquè faci la funció que se li pressuposa.

Bé, això és una mica tot amb el que em vaig quedar. Espero que no s'us hagi fet gaire pesat, a mi em va semblar molt interessant. La sida no és cap broma. Està bé saber que s'està treballant intensament per guanyar la partida a la malaltia, i que dia rere dia en sabem més. Jo també aporto el meu humil granet de sorra a aquesta investigació, però no a aquests nivells, és clar.


5 comentaris:

  1. Moltes gràcies pel resum! Jo aportaré el meu granet de sorra en la part de clínica:

    La veritat és que s'ha avançat molt en els últims anys, fent que la SIDA sigui considerada a hores d'ara una malaltia crònica. La majoria de pacients es poden controlar bé i no arriben a desenvolupar la malaltia.

    Una de les sorts que tenim, és que els virus que són més resistents, són menys infectius (per norma general). És a dir, es transmeten pitjor de persona a persona. Trobar fàrmacs nous és important per aquells pacients el virus dels quals ha desenvolupat resistència als actuals.

    Ara bé, la cronificació de la malaltia comporta més complicacions. En són un exemple la osteoporosi, malalties cardiovasculars o lipodistròfia (alteració en la distribució del greix corporal). Aquestes complicacions són degudes bé a efectes secundaris del tractament o bé a la pròpia infecció. És per això que a nivell clínic es fa recerca per optimitzar el tractament (reduïnt-lo, si cal) i per trobar tractaments per aquestes alteracions que no interaccionin amb el tractament antiretroviral.

    El darunavir, l'amprenavir i el tipranavir ja s'utilitzen a la pràctica clínica habitual. El raltegravir també, però només dins de programes especials, ja que encara no està autoritzat.

    ResponElimina
  2. Ostres, moltes gràcies per aquest comentari, Txaro, millora en molt el post, ja que sempre cal tenir una visió més clínica de les coses, i les dades que aportes són de molt interès.

    ResponElimina
  3. Ei hola! Ja veieu que us vaig llegint tot i que la meva tendencia a deixar-ne constancia activa es molt baixa. De totes maneres, el post d'en Xexu i el comentari de la Txaro m'han agradat molt (diga-li nostalgia cientifica!) i m'ha vingut al cap que fa poc mes d'una setmana vaig llegir un article al diari que parlava justament d'una cosa semblant, del nou repte dels cientifics i metges que treballen en el camp del VIH i la SIDA. Crec que el missatge d'aquest article queda ben exposat en la frase que el tanca, i que es pronunciada per un pacient diagnosticat fa mes de vint anys i que ara ja es una persona relativament gran (55 anys) pero amb problemes de salut tipics de persones de 80 anys. La seva frase diu algo aixi com "Se que la seva primera preocupacio va ser mantenir-nos vius, pero ara que tanta gent viura vides mes llargues, com passaran aixo emocional i fisicament?"

    Be, si en teniu ganes us deixo el link perque ho pugueu llegir. Jo crec que es una bona reflexio. Apa doncs, un peto ben gran per tots!

    http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9D03E4DB143AF935A35752C0A96E9C8B63&scp=9&sq=aids

    ResponElimina
  4. Ei Berta, m'alegro molt que encara que silenciosa, et passes per aquí i avui hagis decidit deixar una aportació. I és que el tema SIDA encara et tira, eh? No es poden oblidar els orígens...

    ResponElimina
  5. Ei! No se'ns ha fet gens pesat, Xexu. Grans aportacions de la vida real (Txaro) i de la vida emocional (Berta).

    Ha estat molt instructiu.

    Pel que fa als fàrmacs, no patiu. Fa poc vaig llegir en algun article que les farmacèutiques han reduït la despesa de recerca en antibiòtics (de fet, quan fa que no en treuen cap de nou?). Els criteris econòmics fan que triomfin els medicaments que no curen, sinó que palien o ajuden a conviure-hi (pràcticament tots, menys els antibiòtics). I, en tot cas, els "anti-VIH" (En totes les seves versions) són, juntament amb els antidepresius i ansiolítics, el gran paradigma d'aquest grup. No hay mal que para bien no venga: aquest criteri té molts desavantatges i injustícies, però ha permès que, com diu la Txari, avui dia la SIDA sigui una síndroma que es pugui cronificar i, per tant, conviure-hi amb una certa normalitat.

    Salut!

    ResponElimina