La cita semblava clara: 23:30h a la platja de Mataró. Amb aquest objectiu a la ment, en Xexu, la Rach i en GG van quedar per fer un soparet al carrer Cid. Com que als últims concerts sempre hi havíem arribat de cul, havíem quedat d'horeta, amb una bona previsió per tal de marxar a una hora prudent i no perdre'ns ni un acord de Darrera una Revista (primera cançó de la gira 2007). Així doncs, i després d'haver ingerit diverses quantitats de pizza, Coca-cola (Zero o no) i d'altres aliments, a les 22:30h ens vam dirigir en l'estimat i polivalent Yaris cap a la capital del Maresme.
Fins aquí tot correcte. Ara bé, en el moment en què vam decidir saltar-nos un peatge de l'autopista C-31 i agafar la nacional abans d'arribar a Mataró, tot es va complicar. Primer, no ens vam poder escapolir de pagar per fer ús de la xarxa de carreteres i autopistes del país, i després, aquest canvi de ruta ens va obligar a donar una "volta turística" per diversos i magnífics llocs (sempre que no es vulgui assistir amb temps a un concert d'AF) del Maresme. Com a conseqüència, vam acabar arribant a Mataró quan només faltava un quart per a l'hora d'inici, admirant com a bevinguda les darreres llums dels focs articials en motiu de les festes de les Santes. Tot i aquest recorregut alternatiu en el viatge, no és l'únic motiu que explica el greu retard amb el que vam arribar al concert. Cal destacar el terrible caos circulatori que regnava ja des de l'entrada a aquest poble: semàfors que només restaven en verd durant uns segons, agents de trànsit que intentaven regular amb no gaire èxit que no hi hagués problemes, una gran quantitat de cotxos que intentava entrar a Mataró i aparcaven en qualsevol lloc, desviacions i carrers tallats per tot arreu i moltíssims ramats de gent que feien eternes les cruïlles. A més, resultava que el concert d'AF era a l'indret més allunyat de la platja de Mataró, allargant l'agonia de trobar un lloc on aparcar el nostre Yaris. Quan, encara conduïnt, vam passar prop de la zona on actuaven i vam sentir els acords de Robot, en Xexu va explotar i si les seves paraules es complissin, Mataró s'hauria destruït.
Finalment, i després de no poques maniobres, vam poder aparcar i dirigir-nos a correcuita cap al lloc del concert, i encara vam poder gaudir d'alguns acords de Love Song. Ens vam infiltrar entre sa gent, i un cop agafada la primera posició (ja que el concert el vam acabar a primera fila, com no podia ser d'altra forma) ens va interceptar una amiga de la Txaro i en Gerhard (antoniafónics profunds, que per raons turístiques no van poder assisitir-hi, però en cor i ànima presents). Un cop a les primeres files, vam trobar un parell de reincidents, que es van donar a conéixer al Carrefour i que van anar també a Torredenbarra.
El concert va avançar amb molta rapidesa, saltant-se diverses cançons habituals com ara Alpinistes Samurais, i encara no havien passat uns tres quarts d'hora que ja estaven tocant Astronauta Rimador. En els bisos, les tres cançons que solen interpretar últimament, acabant amb Viure sense tu. A més, i tot i les exigències d'un públic fidel de que toquessin En s'estiu, no ho van fer, i haurem de continuar esperant a un canvi de guió.
Com a conclusió, una valoració normaleta. Ara esperem la propera cita, el dia 11 d'Agost a la platja de Badalona.