dissabte, 15 de desembre de 2007

Sopars de Nadal

Vinc del típic sopar de feina que es fa pels volts de Nadal. Aquest any ens hem entretingut massa a trobar un lloc, i finalment hem anat a un argentí massa car pel meu gust. Com que som becaris, el grup no ens paga res, i per ser que no tinc paga extraordinària, doncs no em va massa bé fer despeses innecessàries a aquestes alçades de l'any, quan els diners volaran ben ràpidament. Però me'n vaig per les branques. El que volia dir és que no m'agraden aquestes trobades. Per mi és una obligació, i no m'hi acabo de sentir còmode. Amb els caps allà, sempre prestant atenció a uns i passant dels altres, s'accentuen més les classes socials dins del mateix grup. Però bé, això són peculiaritats, veig que tinc una nit de divagar.

Sempre he pensat que no s'ha d'anar a un acte al que no et ve de gust assistir. Aquesta mena de sopars són ja tradicionals, es podria dir, però no per això són agradables. Sé de gent que fa autèntiques bacanals en aquests sopars, però mira, a mi no em fa el pes trobar-me un divendres a la nit, un dels pocs dies que tinc per veure els amics, amb els companys de feina i els caps, i sentint-me incòmode. Sembla, però, que no assistir al sopar de feina d'aquestes dates és poc menys que un sacrilegi, i hi ha una obligació moral d'anar-hi. Suposo que en un grup relativament reduït com el meu, dir que no hi vas perquè no et ve de gust, sense cap altre motiu, estaria molt mal vist, i podrien haver-hi males mirades i diferència de tracte durant una temporada. Que si, que tinc companys macos, i avui encara m'he col·locat estratègicament per no estar a prop dels caps, però igualment, no he pogut evitar morir-me de son. Un avorriment, vaja. I això que hem rigut i hem fet un munt de bajanades.

I vosaltres què en penseu? Us agraden aquests sopars? Us hi sentiu còmodes? Els trobeu necessaris? M'agradaria saber si hi ha algú que pensa com jo, que és una obligació, i que seria perfectament prescindible.

4 comentaris:

  1. Quina casualitat, jo ahir també estava en un sopar que no volia estar, al que m'hi van fer anar obligada. Jo vaig intentar trobar un lloc estratègic, però vaig anar a petar al pitjor lloc de tota la taula: de les tres persones que volia evitar, en tenia una a cada costat i l'altra al davant... Tot i que no era un sopar de feina. El meu sopar de feina serà la propera setmana...

    Aquests sopars... buf, a la meva antiga feina era molt mal vist no anar-hi. I això que era un grup gran. Jo hi anava per obligació, però em demanava fer guardia al dia següent al matí. Així podia marxar aviat, amb l'excusa que a quarts de vuit havia de ser a la feina :-)

    Però sí, aquests sopars no haurien d'existir. I això per no parlar del super-mega-regal de Nadal. Ja sé que hi ha empreses que no donen res, però ja em perdonaran, un paquet de post-its no em sembla un regal de Nadal.

    Ai, sento el comentari-post!

    ResponElimina
  2. Això és tenir mala punteria, eh Lluna. A mi m'ha passat algun cop, de seure allà on justament no volies, i és una putada.

    Regal de Nadal?? Això existeix??

    ResponElimina
  3. A mi m'agraden, encara que crec que no són necessaris. En el mu cas, és l'empresa qui paga, de manera que encara m'agraden més...

    Pel que fa al lot de nadal... a mi m'ha tocat un rellotge despertador molt xulo... de Caixa Catalunya!! Em va fer il·lusió, què vols que et digui, però com a LOT m'hagués agradat més alguna altra cosa. En fi.

    El que no has destacat, Xexu, és les turques monumentals que agafa la penya en situacions com aquestes. Sembla que s'estigui esperant aquest sopar per beure fins a rebentar i comportar-te com mai et comportes a la feina.

    Quines coses!

    ResponElimina
  4. un sopar de Nadal de feina és totalment prescindible, segons la meva opinió. I no hi hauria d'haver cap "represàlia" si no et ve de gust assistir-hi. Que no estem en cap dictadura. O és que t'hi posa, al contracte, que has d'assistir-hi? Així penso, almenys.

    ResponElimina