dijous, 18 d’octubre del 2007

Pos aquí, modernitzant-me...

Crec que per a cap de vosaltres serà una novetat si em confesso lleugerament troglodita pel que fa als meus gustos musicals. Estareu contents de saber però, que darrerament estic fent les meves tímides inclusions al món de la (diguem-li) música postmoderna, que vindria a ser aquella creada després de la revolució tecnològica i que ha esdevingut majoritària en les poblacions de música dels “m” “p” tresos d'arreu del món occidental.

La cosa ha vingut arrel d'un consell de la Txari per tal de millorar el meu anglès patètic i poder tenir una conversa en la que l'interlocutor no tingui la sensació d'estar llegint un article científic (no pel contingut, sinó per la gramàtica artificial, repetitiva i extremadament sossa, ja m'enteneu). L'insistent consell de la nostra amiga consistia en obrir una mica el meu ventall musical i endinsar-me en el meravellós món de les cançons amb lletra, en anglès i escrites després del primer terç del s.XX.

Finalment, he fet el cop de cap i he carregat el meu dispositiu mp3 amb l'esperança de trobar un sentit al temps que perdo durant els retards de la RENFE. En el meu apassionant viatge per aquest món anglòfon de guitarreta i cançó sentimental he entrat en contacte quasi per primer cop amb tòpics de l'alçada de Yesterday, The summer of sixty-nine o Lemon tree. I us diré una cosa: He arribat a la conclusió (potser per a vosaltres és una obvietat, però per a mi és tota una constatació) que els Beatles són el putos pares de tot aquest tinglado. Els cabrons (amb perdó) no només van tocar totes les temàtiques que poden passar pel cap d'un postadolescent (i que després han explotat mil altres grups), sinó que amb una o dues guitarretes, un baix que no era ni baix, una bateria i una pandereta van pentinar tots els estils musicals (a excepció feta del rap i algun altre) que avui sonen a la MTV, los 40 o els seus equivalents més o menys cutres d'arreu d'europa i part del món.

Potser em penediré de la sentència, però permeteu-me dir que els Beatles són la revolució més gran que ha viscut la història de la música occidental (després que Bach inventés el sistema temperat, per descomptat...).

En fi, gràcies Beatles i gràcies Txari.



9 comentaris:

  1. Bieeeeeen!! Cada cop et queda menys per arribar a Nothing else matters.

    ResponElimina
  2. Sant Tornem-hi amb els Beatles! Que sí, que van ser pioners, i per això són recordats, perquè feien coses noves i aquest mèrit no els el treu ningú. Però com tothom que comença a fer una cosa nova, troba les limitacions evidents. Mira que eren dolents els pobrets!!! Escolta música de debò, collons!

    ResponElimina
  3. You say goodbye and I say hello!

    http://www.youtube.com/watch?v=QShSmpI0r9k

    ResponElimina
  4. Doncs sí, segurament van ser els iniciadors de molta de la música que tenim avui! Ara, per aprendre o millorar l'anglès, vigila a l'hora de triar les cançons, perquè n'hi ha que no s'entenen gens i et fan deprimir i acabes pensant que tots els anys dedicats a l'anglès no han servit per res... Bé, a gaudir de la música in English!

    Bye bye! ;-)

    ResponElimina
  5. No et falta raó amb això de la frustració, però jo afegiria encara un risc més: Aprendre vocabulari i expressions que no utilitza ni Déu!

    Xexu: Entenc els teus sentiments, però crec que fins que no deixi d'escoltar el que tu consideres viejuno o prehistòric i que, de fet, és la base del 90% de la música que escoltes, no crec que em puguis acusar de no escoltar música de debò. He dit.

    Txari: No et facis il·lusions.

    Frigo: 1.Gràcies per compartir-ho (ningú et podrà arrebatar el títol de Mr. Audiovisual del blog) 2.Pensava recordar que sabies alguna cosa d'html. Ja no te'n reordes dels atributs de l'etiqueta ?

    ResponElimina
  6. No em deixa posar videos com a resposta, em diu

    Tag is not allowed

    ResponElimina
  7. Cliqueu
    aqui per veure AL VIDIU, que deia la Vanessa

    ResponElimina
  8. De totes maneres es extrany que no em deixi incloure el video com a tal... Juraria que temps enrera podia, no?

    ResponElimina