dimecres, 12 de setembre del 2007

El món és ple d'spaghettis i macarrons

Dissabte passat, a causa de l'activitat festiva en la ciutat vallesenca de Sabadell, va haver-hi un nou concert d'AF. Aquella mateixa nit, immersos en la digestió d'un mar de macarrons, una mala nova va aparéixer en escena: la baixa inesperada de dos antoniafònics de pro, que per motius diversos no van poder assistir a l'event. Intentant aixecar la moral, quatre membres de l'espècie Homo sàpiens sàpiens, concretament dos individus XX i dos XY, vam enfilar amb el Yaris Meridiana amunt, cap a la capital del Vallès Occidental.
Entrebancs més entrebancs menys, vam arribar sans i estalvis al Parc Catalunya. Vam aparcar amb l'ajut d'una simpàtica viejuna que amablement ens va advertir que si esperàvem a què fiquessin un crio al cotxe tindríem un lloc segur (fins i tot em guiava per deixar el cotxe). Atravessant una pineda del parc vam arribar a l'escenari, que vam trobar bastant pretensiós, amb una distància considerable entre la tarima i el públic. Faltava encara uns minuts per a començar, i els ramats de gent cada cop eren més nombrosos i s'acostaven per veure de més a prop els mallorquins. La veritat és que feia temps que no assistia a un concert amb tanta penya com aquest, i tenia aires de "Doctor Music Festival" (sí, el de la vaca, allà pels Pirineus), per la gespa, la gent baixant de les "muntanyes" i les birres rulant a mansalva.


Jocs de llums de diversos colors, mesclant-se amb fums londinencs van acompanyar en tot moment la música i les lletres tan especials d'AF, enriquint enormement la seva indiscutible màgia. Però això no va ser el més destacat de tot, noooo. Semblava que entre el públic assistent hi havia alguna xiqueta que tenia alèrgia a la roba interior femenina, i clar, van haver de llançar unes calcetes i un tanga a en Pau. El cantant, a més de pensar que aquella nit "pillava cacho fijo", va colocar els exemplars, dignes de tot preuat fetitxista, penjant del micròfon i, en un experiment d'anàlisi de la seva sonoritat, va proseguir "como quien no quiere la cosa" cantant i fent coreogrfies còsmiques. I no se'n vagin no, encara hi ha més! Algun paio o paia, aspirant a medalla de microjabalina, va fotre un llapis d'Ikea a l'escenari, demanant a en Joanmi que es currés algun verset amb el llapis. El cervell del grup va argumentar que ho faria encantat, però que no tenia paper per a dita improvització. Aquí entra en Pau, que tot explicant una anècdota de la trobada casual d'un bitllet de 5 € allà darrera, li dóna a en Joanmi com a "material poètic". Total, que en menys que canta un gall, el mestre ja tenia un poemilla fet, que diu així (quin tros de crack!):


Cinc euros,
cinc euros,
casi mil pessetes


Cal destacar també les faringitis agudes degudes a Astronauta rimador (i els psicòlegs de la gent del nostre voltant, que encara s'estant recuperant de l'ensurt), la cada vegada més freqüent propaganda "subliminal" de samarretes merchandising durant les presentacions del grup i altres satèlits, i que en els bisos, generosos, van tornar a tocar A Rússia. Tot i que cada cop són més les persones que demanen a crits En s'estiu, sembla ser que aquesta estació s'acabarà sense poder gaudir d'un tema amb tanta energia i optimisme com aquest, una llàstima.


En fi, un concert molt digne i de nivell, que va deixar bon gust de boca i de gola (després d'un paquet de Halls). Comença el compte enrera pel següent...




P.D. Fotos preses per Xexu, gracis!!

7 comentaris:

  1. Buaaala!! és com si hi hagués anat!! (compta?). Molt bé, Gig, m'ha agradat molt. Lo del poema és veritat? I can't believe it! i jo que vaig preferir digerir bé els macarrons (que no eren macarrons, que era coca, però pel fet és el mateix).

    Bé, felicitats a tots i a totes, espero no fallar al proper...

    ResponElimina
  2. El concert va estar molt bé i l'ambient acompanyava, a més, a ells sel's veia molt a gust a l'escenari. Crònica molt encertada i divertida!! les calcetes, el llapis d'ikea, els "altres intèrprets" d'astronauta rimador i moltes altres coses més van fer, altre cop, que anar a un concert d'ells sigui una meravellosa teràpia. Espero veureu's a tots en el proper, concretament a 3 individus XX i 3 XY.

    Aquesta vegada no diré res sobre "en s'estiu"

    gracis!!!!

    ResponElimina
  3. Les paraules "cap a la capital del vallès occidental" t'acaben de fer guanyador d'una cerveseta pagada al proper concert, si coincidim.

    I si algun terrassenc s'enfada, te'n pago dos!

    ResponElimina
  4. Quina crònica més de puta mare GG!!
    Si, si, un gran concert, molt currat per ells, i per nosaltres també, què carai!

    El tema del poema em sembla recordar que en Pau va dir que havien estat comentant que la propera vegada que algú els llancés un llapis d'IKEA, en Joanmi faria un poema, i va aprofitar que s'havia trobat els 5 euros perquè el fes, va ser un moment molt curiós, però no em sona que ningú del públic demanés res. Els tiren llapis d'IKEA com els poden tirar cubs de Rubick o calcetes, tant és...

    Ei, que Sabadell és la capital, no?? Jo per si de cas, d'aquí una estona vaig a Terrassa i ja preguntaré (perdedor, no la caguem, que aquí l'autor de la crònica té família a Terrassa...)

    ResponElimina
  5. Cagumlou, perquè ets tu, i no vull que quedis malament enlloc...

    SBD i TRS són cocapitals. Som així de xulos, al vallèsocc. És per no emprenyar els terrassencs, perquè de capital-capital, només n'hi ha una.

    ResponElimina
  6. Efectivament Perdedor, Terrassa bona raça i Sabadell bona pell!! Per cert, lo de la cerveseta m'ho apunto ehh?

    ResponElimina
  7. Ai GG que em sembla que ho tens mal entès això... el que es diu és Terrassa mala raça i Sabadell mala pell.

    ResponElimina