Sense ni tansols haver llegit el post anterior, he agafat el cotxe i m'he dirigit cap a Can Ruti per assistir a un esdeveniment que sol posar fí a una llarga etapa, alhora que escriu el pròleg d'una que promet ser-ho encara més.
Per ser sincer, no he entrat a la sala massa conscient del significat d'aquell acte, però el cert és que poc a poc els records d'una etapa que no oblidaré mai han anat aflorant i deixant pas a agradables sensacions i sentiments. Berta, has estat collonuda. Ningú no pot negar que ho portaves molt ben assajat (aquestes coses no es poden fer d'una altra manera, l'espontaneïtat no hi té lloc en una lectura de tesi...), però li has posat aquella espurna que fa que mai no facis les coses "per que toca". No sé si n'eres conscient, però cada cop que explicaves com un resultat havia donat lloc a nous i apassionants interrogants, obries més els ulls i saccejaves les dues mans com volen dir "us n'adoneu de què implica aquest resultat?!".
Durant la discussió, en la que ens has obsequiat amb alguna que altra firma taradellenca (crec que a cap de nosaltres ens ha passat desapercebut el teu familiar "aveiam", amb que has introduït algunes de les respostes), m'he permès el luxe de desconnectar una mica i gaudir dels records que m'anaven venint al cap. No és que no fos interessant, però per a un bioquímic de la comunicació feromonal el debat sobre l'entrada del VIH als limfòcits es pot fer un tant llunyà, per no dir directament difícil de seguir. Pensava en divertides escenes de la comunitat del fosfat a la biblioteca d'econòmiques, en els començaments, quan encara ni tansols ens coneixiem, però ja compartiem apunts... En fi, tot plegat ha estat molt emotiu. No he arribat a manifestar-ho públicament, però reconec que en algun moment dels aplaudiments he hagut d'empassar saliba.
Bé, només em queda felicitar-te. Felicitar-te per haver donat la talla avui, però també per com l'has donada durant els darrers quatre anys.
Per ser sincer, no he entrat a la sala massa conscient del significat d'aquell acte, però el cert és que poc a poc els records d'una etapa que no oblidaré mai han anat aflorant i deixant pas a agradables sensacions i sentiments. Berta, has estat collonuda. Ningú no pot negar que ho portaves molt ben assajat (aquestes coses no es poden fer d'una altra manera, l'espontaneïtat no hi té lloc en una lectura de tesi...), però li has posat aquella espurna que fa que mai no facis les coses "per que toca". No sé si n'eres conscient, però cada cop que explicaves com un resultat havia donat lloc a nous i apassionants interrogants, obries més els ulls i saccejaves les dues mans com volen dir "us n'adoneu de què implica aquest resultat?!".
Durant la discussió, en la que ens has obsequiat amb alguna que altra firma taradellenca (crec que a cap de nosaltres ens ha passat desapercebut el teu familiar "aveiam", amb que has introduït algunes de les respostes), m'he permès el luxe de desconnectar una mica i gaudir dels records que m'anaven venint al cap. No és que no fos interessant, però per a un bioquímic de la comunicació feromonal el debat sobre l'entrada del VIH als limfòcits es pot fer un tant llunyà, per no dir directament difícil de seguir. Pensava en divertides escenes de la comunitat del fosfat a la biblioteca d'econòmiques, en els començaments, quan encara ni tansols ens coneixiem, però ja compartiem apunts... En fi, tot plegat ha estat molt emotiu. No he arribat a manifestar-ho públicament, però reconec que en algun moment dels aplaudiments he hagut d'empassar saliba.
Bé, només em queda felicitar-te. Felicitar-te per haver donat la talla avui, però també per com l'has donada durant els darrers quatre anys.
Doncs jo em sumo a les felicitacions, que saps que són del tot sinceres, perquè no sóc amant de fer la gara-gara perquè si, ni crec que faci falta a aquestes alçades. Comparteixo les impressions d'en Gerhart, emocionar-se i emocionar amb la feina d'un mateix només explica el sacrifici i les hores que has dedicat a aquest projecte, que ens has explicat sobrada de coneixements i raonaments. I com que no vull fer un comentar-post de lloances, aniré parant. Només dir-te que a part de la magnífica defensa que he vist avui, em quedaran en el record la cara que has posat quan m'has vist avui per primer cop i l'abraçada que t'he pogut fer per felicitar-te.
ResponEliminaA mi se m'han humitejat els ulls quan he sentit "excel·lent cum laude".
ResponEliminaEm sap greu no haver pogut assistir a la lectura... Però que sàpigues que vaig pensar molt en tu i en cap moment vaig dubtar de la teva increíble capacitat de comunicar i engrescar a l'audiència amb els teus resultats... L'únic que t'hagués dit és "no corris, Berta, no corris..." (per allò dels embarbussaments). Segur que ho vas fer de conya!! Felicitats altre cop Dra. Bosch Cum Laude!!! I ara ve lo bo...
ResponEliminaTots aquests records i emocions que has/heu reviscut amb l'assitència a la tesi de la Berta són impressionants, i em tornen a recordar lo important que va ser fer bioquímica, i conéixer amics i amigues com vosaltres. Tot i això, a mi suposo que no em van venir tots aquests records al cap durant la tesi, suposo que perquè he compartit molts moments amb ella ja a irsi, que em fan pensar en una Berta no només ancorada a la carrera, sino també amb molt component de "record irsi". En tot cas, em reitero i torno a felicitar-te pel doctorat, tu sí que vals!!
ResponElimina