Avui ha estat un dia força carregat. Ha començat amb una visita a les caves Codorniu, que són les més grans del món mundial i les que més i millor cava fan. No he pogut evitar recordar Nissaga de poder, i els molts secrets que de ben segur guarda una família com la Codorniu-Reventós.
Continuant amb les sèries de producció pròpia, a la tarda he mirat Azul Oscuro Casi Negro, on en Martí de Poble Nou es llueix de valent. La pel·lícula et va atrapant poc a poc fins que de cop veus una sortida que no deixa de ser una entrada a una altra teranyina. M'he quedat amb la frase que marca aquest punt d'inflexió, però prefereixo deixar-vos amb aquesta altra: "El final no és obert ni tancat, et deixa més tirat que una colilla".
Sort que no has explicat el final, que jo la vull veure, la tinc per casa. Cap de setmana mogudet, eh? Això està bé, que a casa ens avorrim!
ResponEliminaNdA (Nota de l'Autora): la frase no desvetlla cap misteri del final.
ResponElimina