dilluns, 2 d’abril del 2007

Un model d'integració

Avui només vull fer una petita i curta reflexió a arrel de la foto que us deixo aquí dalt. Aquesta foto la vaig fer jo mateix al darrer assaig, i tot i que no és molt bona, m'ajuda a mostrar-vos un fet del qual ens podem mostrar orgulloses les colles castellers. Som tot un model d'integració, i no només ètnica, encara que aquesta sigui la més aparent. En una colla castellera tothom hi cap, i la tolerància i el respecte imperen en la majoria d'ocasions. No diré que en les colles tot sigui flors i violes, perquè mentiria, però certes qüestions semblen totalment superades, a diferència del que s'observa a la resta de la societat. Tampoc som úniques, en molts altres col·lectius s'han enderrocat els murs, però hom parla només del que coneix. Vull treure'm el barret davant d'aquells que tenen la ment prou oberta per no veure nacionalitats, tonalitats de pell, gèneres o tendències sexuals i només hi veuen castellers que caminen cap a un objectiu comú, fer gran la seva colla i honorar l'escut que porten al pit.

4 comentaris:

  1. M'ha encantat aquest post. Això que dius ho he pensat varies vegades però mai hagués sabut expressar-ho d'aquesta manera :)
    És tot un honor que un gran mestre com tu m'animi a seguir escrivint.
    Ens veiem!

    ResponElimina
  2. Certament, la foto no és massa bona, però el el post l'arregla.

    Tschüss!

    ResponElimina
  3. Pos a mi la foto m'agrada, què voleu que us digui...

    No sé si coneixeu un tal Robert Capa, però aket senyor va guanyar un Pulitzer amb una foto moguda i desenfocada. Això sí: congelava i immortalitzava el moment en que una bala impactava de mort sobre un soldat republicà durant la Batalla de Teruel.

    De vegades hi ha fotos, com la del teu post, que no tenen cap gran tècnica al darrere, però et transmeten un no sé què que fa vàlid allò de "més que mil paraules".

    Maco el post.

    ResponElimina