Tota ànima necessita inevitablement ajuda

Avui m'agradaria fer una dedicatòria a una persona que s'ho mereix. No la coneixeu, però val la pena. Sortosament, hi ha persones que et sorprenen. De sobte, qui menys t'esperes t'arriba a tocar la fibra d'una manera que mai hauries pensat. Que això passi ens converteix en afortunats. I jo ho sóc.

Ella no aprovaria que digués el seu nom. Ella no aprovaria que digués per què escric un post en el seu honor. Ella no aprovaria que expliqués coses sobre ella, que potser ni ella mateixa sap. Ella no aprovaria que penjés un link a la seva intimitat. Però ella m'impacta, m'encisa amb les seves paraules, m'enlluerna amb les seves explicacions, m'il·lumina amb la seva candidesa. Massa tímida per fer-se veure, massa jove per semblar tant gran. Amagar-se no serveix per a res. Martiritzar-se no serveix per a res. Acomplexar-se no serveix per a res. Callar no serveix per a res. Ella hauria de fer-se sentir i moltes altres veus callarien. La vida esta feta de tal manera que uns passen davant perquè senzillament són superiors. Qui necessita demostrar la seva superioritat és insegur, tant insegur com fa sentir a la gent que pretén trepitjar.

Però ella segueix i seguirà, potser algun dia sabrà que el món és injust, però que els bons sempre guanyen. Els bons no sempre saben que són els bons. Voldria saber escriure com ella perquè el que dic no només quedi aquí, sinó que arribi al fons de la seva ànima, perquè entengui que jo no dic mai les coses per dir, i que tot el que surt de mi és perquè ho penso i ho sento. Tant de bo pogués ajudar-la més. A tu i per a tu, que potser algun dia llegiràs això, aquesta humil dedicatòria, que penso que et mereixes amb escreix. M'alegro de formar part de la teva vida.