diumenge, 11 de febrer del 2007

Santa Eulàlia gloriosa...

Hem tornat. No m'ha fet gràcia que sonés el despertador en diumenge, després d'una temporada de dormir pels descosits, però després m'he posat els pantalons blancs i he tret la camisa vermella de l'armari, i ja he vist les coses d'una altra manera. La temporada castellera ha començat, en tenia moltíssimes ganes, necessitat, diria jo. Les primeres dosis ens han deixat amb la mel als llavis, ja que ara venen dues setmanes de descans, però tot és començar, i quan hi tornem a finals de mes, el mono que tindrem serà preocupant.

Santa Eulàlia és sempre la primera actuació de la temporada per les colles de Barcelona. Arriba una mica massa d'hora, però a gent malalta de castells com jo ja ens va bé. Portem tots poc assaig però moltes ganes, i com deia, ens serveix d'aperitiu per cites venidores una mica més lluïdes. L'actuació es fa a Plaça Sant Jaume, la nostra plaça, i per això estic emocionat i escric aquestes paraules. Tornar a vestir la camisa vermella de Castellers de Barcelona en plaça pròpia sempre és un alicient, és especial. He de reconèixer que no és la meva plaça predilecta, n'hi ha d'altres a Barcelona mateix amb les que tinc més 'feeling', però Sant Jaume és Sant Jaume.

Avui eren només castells de set, poc pes i escàs risc, però anirem a més, naturalment, si no no tindria sentit posar-s'hi, oi? Aviat vindran els de vuit, i a veure si hi ha sort i tornen els de nou, que la meva esquena s'avorreix ja fa temps, necessito guerra! De moment deixo una perla, plana en l'ambient la possibilitat de fer un cinc de vuit, castell amb el que somnio des que vaig entrar a la colla ara fa tres anys. Tant de bo aquest sigui l'any de recuperar-lo, i els que saben de què parlo, entendran les ganes que tinc de fer-lo. Em tocarà esperar, ja ho sé, però més que he esperat... Aniré creuant els dits, a veure si això fa algun efecte.

XeXu

1 comentari:

  1. Tan de bo pogueu descarregar la catedral (pels profans, cinc de vuit) i visquis un moment llagrimeta d'aquells que començen amb un nus a l'estómac el dia que veus la retransmissió de l'epopeia per la tele.

    ResponElimina