dilluns, 26 de febrer del 2007

And the Oscar goes to...

Alguna cosa està passant a Hollywood des de fa uns anys. Aquesta passada matinada ha estat la cerimònia dels Oscars, la que fa 79. D'acord que és tot una pantomima, i que és tant o més important com va vestida aquella o aquell altre, que les pel·lícules que es premien, però no deixa de ser un reflex del que la gent consumeix, tant en matèria de cinema com d'espectacle. Però al que vull fer referència no és a aquest món d'estrelles espatarrants, que d'això ja en parlarà mig món avui. Del que vull parlar és del canvi de mentalitat que ha patit l'Acadèmia, diguem que a la darrera dècada.

Els Oscars sempre s'havien caracteritzats per ser injustos amb determinats col·lectius, i això els convertia en una colla de feixistes ultradretans que feia una mica de pena. Però darrerament alguns clixés estan canviant, i no puc amagar la meva sorpresa. En un principi vaig pensar que era gairebé per dissimular, perquè amb el món en que vivim avui és molt més difícil amagar certes coses que fa 20 anys, posem per cas. Però no, sembla que han canviat la mentalitat de veritat (o han après a dissimular millor), i any rere any podem veure actors i actrius negres nominats per guanyar els premis principals, de la mateixa manera que ara han descobert que cineastes de fora dels USA i Regne Unit també fan bones pel·lícules i es poden premiar, no només en l'apartat de millor producció de parla no anglesa.

Avui li han donat l'Oscar al millor actor a en Forest Whitaker, un home que ja fa anys que està fent bons papers, i que probablement se'l mereixia. I és negre. En Will Smith també estava nominat. Això, com deia, ja no és un fet aillat, fa uns anys li van donar també a en Denzel Washington (això si, amb molt de retard ja que se l'hagués merescut abans), a la Halle Berry i fins i tot li van otorgar l'honorífic a en Sidney Poitier (home que probablement se n'hagués merescut algun quan era més jove). I en l'altre apartat, El Laberinto del Fauno ha guanyat tres Oscars, cap d'ells, però, a la millor pel·lícula estrangera. En Guillermo del Toro pot estar content igualment, això no hagués passat fa uns anys. I que dir de l'Almodóvar, que a USA l'adoren, encara que no és sant de la meva devoció... Aquest a part de no ser anglosaxó, té altres coses que fa uns anys no haguessin agradat a l'acadèmia...

Bé, només volia fer un apunt sobre això, ja que crec que és un bon toc d'atenció per una societat tant retrògrada i xenòfoba com l'americana. No sé si és maquillatge o és que realment les coses estan canviant. si tant sols és maquillatge... el meu Oscar per ells en aquest apartat.
PS: Faig un afegitó per no caure en la injustícia. L'Oscar a la millor actriu de repartiment va ser per Jennifer Hudson, que també és negra. No la coneixia, i per això no ho havia posat, lamento la meva ignorància.

3 comentaris:

  1. Suposo que la força de la història és imparable. Si això hagués passat d'un any per l'altre a tot el país (EEUU vull dir), estariem parlant d'una revolució (descarto el tema del maquillatge, perquè poques vegades s'han pres molèsties d'aquest tipus), però quan és un canvi d'anar fent... No sé, crec que les comunitats immigrants històriques es van fent seu el "somni americà" i això va calant a molts nivells de la societat i l'espectacle. No sóc cap gran amant del lliure mercat, però en aquest cas crec que fa inevitable una transformació com aquesta; lenta, però benvinguda.
    PD: agraeixo tanta actualitat i puntualitat, però posa alguna foto, collons! Que això sembla el New york times en comptes d'un blog ;)

    ResponElimina
  2. Afegeixo que han donat l'òscar al documental de demòcrata Al Gore. Des d'aquí es percep que als EEUU s'està posant de moda tot allò que critica a George Bush. No sé si només és una moda o realment hi ha una mica de consciència social.

    ResponElimina
  3. Hola, el meu nom es Manel Ferrando i jo no he estat mai americà, però he llegit molt sobre el tema...
    Jo la sensació que he tingut amb els oscars es que han donat a les pel·licules extrangeres els que no els importava perdre: maquillatge, muntatge sonor... però els 6 bons: pel·licula, director, actor, actriu, actor secundari, actriu secondaria, aquets cap a casa ben embolicadets.

    A mi em va agradar molt Babel (i fins i tot Little Miss Sunshine) que no pas Infiltrados, que era una bona pel·licula, si. Pero no millor que les altres anteriors.

    Per cert,

    http://www.youtube.com/watch?v=TgY0kZZL-TU

    ResponElimina